D'AQUELLS POLS,
AQUESTS LLOTS
Un cop més ens troben amb la "crisis" de
la fruita de pinyol, el seu consum, els seus preus, la seva distribució, etc, etc.
Està molt clar que a un excés de producció; baixada de preus, però no és menys cert que a grans concentracions de la demanda, també. Vet aquí un problema greu, la postura de força de les operadores de compra que en una dècada s'han reduït a més de la meitat, hi ha que sumari la crisi del comerç tradicional.
Bé doncs, enunciats aquests dos conceptes sobre la crisi actual, haurem d'exigir responsabilitats als poders públics que la tenen i molta.
Tantes administracions, tanta política comúna, tant no se el què, que el cas és que entre elles no hi ha coordinació. Per què quan es fa una PAC (Política Comuna Europea) hauria de ser això, COMÚ. És a dir, Europa decideix el que s'ha de produir i el que no, a base de subvencions, també hauria de dir el que no poden o devem produir més del compte.
Doncs bé, de comú res de res i per adornar-nos posaré un exemple clar: Als anys 90 i principis de la dècada passada en anys de superproducció, existia la garantia del FEOGA per a la destrucció de la fruita excedent i així (en teoria) mantenir els preus del mercat, jo no dic pas que això fos dolen però sí que se'n va abusar d'una manera descarada, destruint per damunt de el que és necessari. Mentre Europa pagava per destruir la superproducció puntual d'un any, que en realitat eren gairebé tots en menor o major mesura, el govern d'Aragó fem ús de les seves atribucions s'inventava un PEBEA, (Plan Estratégico del Bajo Aragón) que consistia en transformar Has. i Has. (crec que fins a 40.000) de secà hi han regadiu, elevant l'aigua de l'embassament de Mequinensa a cotes i distancies que a visió dels entesos, era impossible d'assumir els costos econòmics per l'energia que es necessita, inassolible per qualsevol producció agrària.
Amb l'agreujant que s'havia de plantar (leñosos, sobre todo frutales), doncs la subvenció era més gran.
S'ha dit en vers al bé social, segons la DGA, es transformaven Has i Has. de secà a regadiu amb els impostos de tothom, inclòs amb els diners d'empreses del sector ja establertes que ho havien fet amb recursos propis.
Conseqüència: es multiplica per 20 la producció de fruita, ensorrada de preus i anar fent, com arruïnar a les empreses ja establertes amb una clara competència deslleial amb els seus propis diners dels mateixos impostos.
Per posar un exemple pràctic, suposem que un alcalde d'un poble de X gent a l'atur decideix (en aras del bien social) fomentar l'ocupació a força de donar subvencions a aquells que s'instal·len a la localitat creant un Bar (per exemple) els donarà un 80 % de subvenció a la inversió. Què creieu que dirien els senyors ja oberts amb fons propis?. Bé això és el que hi ha, amb diners de tots, públics, l'administració Europea per una banda i per l'altra també l'administració autonòmica es contradiuen. Conclusió final: tant les empreses preestablertes abans del famós PEBEA com les creades gràcies a aquests, o tenen molt malament sense cap mena de solució, com diu el refrany "eramos pocos y parió la burra". Totes amb dificultats econòmiques, i ara a tornar-lo a arreglar amb diners de tots. "Pues va ha ser que no", no per què els polítics no volen, sinó perquè no poden. No dubtarien a fer-ho sí creguessin treure'n profit electoral, però i gràcies a Déu no n'hi ha de diners per aquestes aberracions.
Sempre que l'administració es posa a tocar la producció, gairebé ho espatlla, que toquin el sector financer que és el veritable poder, doncs com deia aquell, aquests amb fer el que amb volgut i ho fan. I així anem.
Està molt clar que a un excés de producció; baixada de preus, però no és menys cert que a grans concentracions de la demanda, també. Vet aquí un problema greu, la postura de força de les operadores de compra que en una dècada s'han reduït a més de la meitat, hi ha que sumari la crisi del comerç tradicional.
Bé doncs, enunciats aquests dos conceptes sobre la crisi actual, haurem d'exigir responsabilitats als poders públics que la tenen i molta.
Tantes administracions, tanta política comúna, tant no se el què, que el cas és que entre elles no hi ha coordinació. Per què quan es fa una PAC (Política Comuna Europea) hauria de ser això, COMÚ. És a dir, Europa decideix el que s'ha de produir i el que no, a base de subvencions, també hauria de dir el que no poden o devem produir més del compte.
Doncs bé, de comú res de res i per adornar-nos posaré un exemple clar: Als anys 90 i principis de la dècada passada en anys de superproducció, existia la garantia del FEOGA per a la destrucció de la fruita excedent i així (en teoria) mantenir els preus del mercat, jo no dic pas que això fos dolen però sí que se'n va abusar d'una manera descarada, destruint per damunt de el que és necessari. Mentre Europa pagava per destruir la superproducció puntual d'un any, que en realitat eren gairebé tots en menor o major mesura, el govern d'Aragó fem ús de les seves atribucions s'inventava un PEBEA, (Plan Estratégico del Bajo Aragón) que consistia en transformar Has. i Has. (crec que fins a 40.000) de secà hi han regadiu, elevant l'aigua de l'embassament de Mequinensa a cotes i distancies que a visió dels entesos, era impossible d'assumir els costos econòmics per l'energia que es necessita, inassolible per qualsevol producció agrària.
Amb l'agreujant que s'havia de plantar (leñosos, sobre todo frutales), doncs la subvenció era més gran.
S'ha dit en vers al bé social, segons la DGA, es transformaven Has i Has. de secà a regadiu amb els impostos de tothom, inclòs amb els diners d'empreses del sector ja establertes que ho havien fet amb recursos propis.
Conseqüència: es multiplica per 20 la producció de fruita, ensorrada de preus i anar fent, com arruïnar a les empreses ja establertes amb una clara competència deslleial amb els seus propis diners dels mateixos impostos.
Per posar un exemple pràctic, suposem que un alcalde d'un poble de X gent a l'atur decideix (en aras del bien social) fomentar l'ocupació a força de donar subvencions a aquells que s'instal·len a la localitat creant un Bar (per exemple) els donarà un 80 % de subvenció a la inversió. Què creieu que dirien els senyors ja oberts amb fons propis?. Bé això és el que hi ha, amb diners de tots, públics, l'administració Europea per una banda i per l'altra també l'administració autonòmica es contradiuen. Conclusió final: tant les empreses preestablertes abans del famós PEBEA com les creades gràcies a aquests, o tenen molt malament sense cap mena de solució, com diu el refrany "eramos pocos y parió la burra". Totes amb dificultats econòmiques, i ara a tornar-lo a arreglar amb diners de tots. "Pues va ha ser que no", no per què els polítics no volen, sinó perquè no poden. No dubtarien a fer-ho sí creguessin treure'n profit electoral, però i gràcies a Déu no n'hi ha de diners per aquestes aberracions.
Sempre que l'administració es posa a tocar la producció, gairebé ho espatlla, que toquin el sector financer que és el veritable poder, doncs com deia aquell, aquests amb fer el que amb volgut i ho fan. I així anem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada