diumenge, 25 de juny del 2017



CRISIS DE LA DEMOCRÀCIA, PER EL TANT; DE L'ECONOMIA.

No hi ha remei, a tant despropòsit continuat, permanent i ascendent pel que fa a les notícies referents a l'economia , provocada pel mal funcionament de la democràcia instaurada al món occidental, a uns llocs més que a uns altres. 
I dic democràcia per què és clar i evident de per què un sistema polític tingui perpetuïtat (democràtic o no) i continuïtat al llarg del temps, aquests han de ser o almenys han de respondre a la seva filosofia fundacional sí més no portada aquesta la "praxis" real per establir les relacions entre els individus que se l'han donat.
Per desgràcia, avui això no és així i molt en temo que acabarem de no posar-hi fi els actuals dirigents de la democràcia, com molts altres règims polítics han acabat, ús ho deixo a la vostra imaginació, però per molts que ens acudeixen, cap de bo.
La democràcia, el sistema menys dolem inventat fins al moment, a alguns països, sobretot els de poca tradició o els de Sud d'Europa (el nostre per dues coses) és paper mullat. Un sistema polític que diu: ...tots som iguals davant la llei, tots tenint igualtat d'oportunitats, tots tenint llibertat fins on comença la de l'altra; i més coses que callo; aquí no és així, millor dit tot el contrari.
La democràcia, al nostre país i ara, no és més que una enumeració de principis bonics de "de cara a la galeria", però en realitat, els que ostenten el poder, en fan d'aquest principis fonamentals del sistema de representació el que realment els interessa, millor dit l'interpreten per als seus interessos personals, amb la convivència del i pel poder econòmic en contra (paradoxalment) dels que diuen representar.
En vol dir algú la diferència que hi ha ara i aquí, a Espanya i a l'URSS dels anys del comunisme; sí no ho sabeu, jo en nomenaré algunes.
POLÍTICS
URSS- Comandaments del partit, pel "politburo", més o menys, (més que menys) elegits entre els amics de dalt.
ESPANYA- Càrrecs del partit, nomenats pel "mandamas" de dalt, disfressat amb congressos que ja estan decidits abans de començar.
REPRESENTACIÓ INSTITUCIONAL: 
URSS- anàvem a les llistes tancades els "pelotas" del congrés ja acordat.
ESPANYA- Llistes tancades amb noms que no coneix ni Déu; seria el mateix dir combinació de lletres, tant i fa.
ECONOMIA:
URSS- Producció planifica, sous en funció de la vàlua i de l'aportació a la societat
ESPANYA- Producció lliure, com més millor. Però sols podem produir a qui el banc deixa diners; sous avall dels qui produeix i sous amunt dels que tenen càrrecs a qui deixen els diners per tal que l'altra que abaixa els sous pugui correspondre a l'altre (hoy por ti y mañana por mi).
LLIBERTAT INDIVIDUAL:
URSS- Teòrica, el que protestava a Siberià
ESPANYA- Ens prenent els xiulets. Si fas protesta col·lectiva, et vigilen las "Fuerzas de Seguridad", no fos cas que facis trencadisses. (això no s'ha de fer).
DINERS:
URSS- Tot per l'Estat que ells ja el reparteixen, bé, sobretot per ells.
ESPANYA- Pel que treballa i produeix, però impostos a dojo. S'han de pagar als polítics i als que els deixen els diners.
JUSTICIA:
URSS- Per la classe no dirigent, "a raja tabla", els altres a la carta.
ESPANYA- "Más de lo mismo" però als dels diners si l'erren, premi, jubilacions per 4 o 5 generacions, que encara han de néixer.
Qui em diu la diferència, sabeu com acaba tot?; jo no ho sé, però la Història està plena de fets que acabem amb sistemes opressors. 
Es repetirà? Temps al temps.

Josep Maria Casamajó i Esteve
Llicenciat en Geografia i Història