Les coses: Pel seu nom

LES COSES: PEL SEU NOM

Als gemecs , grinyols i lamentacions de la pagesia , per l'ensorrament dels preus de la fruita de pinyol, hem de tenir algunes consideracions, independentment de la seva estructura productiva, (veieu diari Segre, 18/07/14).

1.- Seguir anomenant "pagesia" al fet de la producció d'aliments, és més un mot, sentimentalment parlant, de temps preterits , no pas actual; doncs avui la producció agrària està en mans de l'empresari-agricultor i/o de les grans corporacions empresarials agràries, moltes d'elles multinacionals.
El terme "pagesia" s'utilitza més per què té unes connotacions sentimentals en la gran majoria de nosaltres, bé per què som fills de pagesos (com jo), o bé perquè a les Terres de Ponent tenim lligams amb la gent del sector, a Lleida la pagesia te un pes important.
I, és per això, (aquests lligams) els que ens fan tenir un vincle solidari envers el problema agrari, que al món occidental està tocat i ferit de mort. A causa de aquesta reflexió, no podem ni fem una anàlisi prou fred i raonat sobre les circumstàncies, que des de fa temps viu el sector.

2.- Per què els russos, castiguem l'agricultura europea i no un altre sector?; doncs per això mateix, que acabo d'esmentar, sabem perfectament dels lligams sentimentals del conjunt de la societat europea, sabem que aquesta és molt receptiva i sensible al tema agrari i dels seus pagesos. Però hem de tenir en compte què això no és així, els interessos de les grans corporacions agroalimentàries , són de fet els que controlen la producció i sí més no, la distribució , fixant-ne el preu; i s'aprofiten del complement sentimental per enrolar-se en la bandera de la pagesia en defensa de llurs interessos.

3.- El govern rus, sabedor de les repercussions i del ressò a la societat europea, ataquen la producció agrària; doncs a Europa el gran problema és l'agricultura, el sector està subvencionat, més del 40% dels pressupostos de la UE, van al sector primari, i dic de passada el 80% de la PAC, a les butxaques de les grans companyies, la resta el 20% als petits llauradors. Aquesta és la raó que demostra que el pes sentimental de la mal denominada pagesia està sobredimensionada en la societat de la UE i de les seves estructures. Conscients de la situació, els ex-sovieticts fan la seva nova "guerra freda mediàtica" en un tema que és més simbòlic, (si se'n permet l'expressió), que econòmic , altres sectors productius segueixen exportant a Rússia com si res.

4.- La davallada dels preus ja era una realitat abans de la decisió russa, i la incidència al preu final del fruit, no serà proporcional al tancament de fronteres, en canvi sí afectarà l'organització operativa del comerç, obligant a "recol·locar" , les tones de consum destinades al món rus.

5.- Dit això, nosaltres (de moment) tant pel bo com per el dolen, formen part de la UE, i hem de ser coherents i sospesar l'avantatge i inconvenients de la dita pertinença, però aquí són els alemanys pels seus interessos primer i pels occidentals després els que han embolicat la "troca", sempre els germans pels seus interessos immemorials han volgut i volem tenir a Rússia més enllà de les fronteres establertes actualment, és pel qual intenten crear Estats satèl·lits (germanòfils) entre Alemanya i Rússia, amb Polònia ho van assolir , els russos van tragar, més per voluntat dels polonesos que per ells, però amb Ucraïna, NO i no ho feram mai; de fet en el conscient col·lectiu de la societat russa, la ciutat de Kíev la consideren la capital de la Rússia europea, i per ells el desmantellament de la URRS, tan sols és política, no econòmica, i Ucraïna forma part de la Rússia Imperial, als menys en el tarannà dels russos.

.- Conclusió: Com sempre els alemanys i els russos a "bufetades" , però a rebre els de sempre, a banda d'altres consideracions , el mal "anomenats" llauradors dels Països Catalans. Cal dir les coses pel seu nom.

Josep M. CASAMAJO i ESTEVE
Diplomat en Filosofia i Lletres
Llicenciat en Geografia i Història

D'AQUELLS POLS, AQUESTS LLOTS

 D'AQUELLS POLS, AQUESTS LLOTS

Un cop més ens troben amb la "crisis" de la fruita de pinyol, el seu consum, els seus preus, la seva distribució, etc, etc.

Està molt clar que a un excés de producció; baixada de preus, però no és menys cert que a grans concentracions de la demanda, també. Vet aquí un problema greu, la postura de força de les operadores de compra que en una dècada s'han reduït a més de la meitat, hi ha que sumari la crisi del comerç tradicional.

Bé doncs, enunciats aquests dos conceptes sobre la crisi actual, haurem d'exigir responsabilitats als poders públics que la tenen i molta.
Tantes administracions, tanta política comúna, tant no se el què, que el cas és que entre elles no hi ha coordinació. Per què quan es fa una PAC (Política Comuna Europea) hauria de ser això, COMÚ. És a dir, Europa decideix el que s'ha de produir i el que no, a base de subvencions, també hauria de dir el que no poden o devem produir més del compte.

Doncs bé, de comú res de res i per adornar-nos posaré un exemple clar: Als anys 90 i principis de la dècada passada en anys de superproducció, existia la garantia del FEOGA per a la destrucció de la fruita excedent i així (en teoria) mantenir els preus del mercat, jo no dic pas que això fos dolen però sí que se'n va abusar d'una manera descarada, destruint per damunt de el que és necessari. Mentre Europa pagava per destruir la superproducció puntual d'un any, que en realitat eren gairebé tots en menor o major mesura, el govern d'Aragó fem ús de les seves atribucions s'inventava un PEBEA, (Plan Estratégico del Bajo Aragón) que consistia en transformar Has. i Has. (crec que fins a 40.000) de secà hi han regadiu, elevant l'aigua de l'embassament de Mequinensa a cotes i distancies que a visió dels entesos, era impossible d'assumir els costos econòmics per l'energia que es necessita, inassolible per qualsevol producció agrària.
Amb l'agreujant que s'havia de plantar (leñosos, sobre todo frutales), doncs la subvenció era més gran.

S'ha dit en vers al bé social, segons la DGA, es transformaven Has i Has. de secà a regadiu amb els impostos de tothom, inclòs amb els diners d'empreses del sector ja establertes que ho havien fet amb recursos propis.
Conseqüència: es multiplica per 20 la producció de fruita, ensorrada de preus i anar fent, com arruïnar a les empreses ja establertes amb una clara competència deslleial amb els seus propis diners dels mateixos impostos.
Per posar un exemple pràctic, suposem que un alcalde d'un poble de X gent a l'atur decideix (en aras del bien social) fomentar l'ocupació a força de donar subvencions a aquells que s'instal·len a la localitat creant un Bar (per exemple) els donarà un 80 % de subvenció a la inversió. Què creieu que dirien els senyors ja oberts amb fons propis?. Bé això és el que hi ha, amb diners de tots, públics, l'administració Europea per una banda i per l'altra també l'administració autonòmica es contradiuen. Conclusió final: tant les empreses preestablertes abans del famós PEBEA com les creades gràcies a aquests, o tenen molt malament sense cap mena de solució, com diu el refrany "eramos pocos y parió la burra". Totes amb dificultats econòmiques, i ara a tornar-lo a arreglar amb diners de tots. "Pues va ha ser que no", no per què els polítics no volen, sinó perquè no poden. No dubtarien a fer-ho sí creguessin treure'n profit electoral, però i gràcies a Déu no n'hi ha de diners per aquestes aberracions.
Sempre que l'administració es posa a tocar la producció, gairebé ho espatlla, que toquin el sector financer que és el veritable poder, doncs com deia aquell, aquests amb fer el que amb volgut i ho fan. I així anem.