L'AMISTAT

L'AMISTAT

Eppp... gent. Bon dia a tothom.
Fa molts dies que vaig donant-li tombs al tema; i encara no m'havia posat, en serio, per parla de l'Amistat., però permeteu-me unes reflexions sobre el tema i poder omplir de contingut un mot , una paraula que usem en la societat actual d'una manera desmesurada i sense ser conscients de l''importància que té, i les conseqüències que porten, i molts cops al fracàs més absolut amb el tema afectiu.
La paraula AMIC.
I que és un amic?, jo per moltes voltes que li dono i li he donat, encara no he estat capaç de tenir-ho clar, però per l'experiència, (això vol dir edat) i vivències, he arribat a una conclusió: Pocs, bons i conseqüents, és l'única manera de ser honest amb un mateix.

A veure, sí que ens posen d'acord, a la mal utilitzada "paraula", aquesta és tan ambigua i plena d'excepcions què jo almenys no sóc prou intel·ligent per omplir-la de contingut.
Per mi; un amic/a, és aquella persona que al llarg de la vida, te la trobes; sense buscar-la i amb ella vas compartint experiències, vivències, somriures, plors, alegries, inquietuds, impotències, coneixements intel·lectuals, moments idíl·lics.... En fi, com sí d'una sola persona és tractes.
És a dir, portar a la "praxis" la definició semàntica de la paraula a la màxima expressió plasmada a la realitat diària i mundana, que a tots i a totes ens toca viure en el transit terrenal.

Un amic, és aquella persona on la distancia no existeix, encara que es visqui als antípodes, saber en cada moment l'estat físic i mental de l'altra, l'estat anímic, viure el seu "instant".

Podien fer una tesi doctoral sobre el tema o millor dit de la "parauleta", però em conformo que algú o alguna, m'ajudi i vulgui ajudar-me a cada dia ser millor amic/a i sigui qualificat i conscient d'emplenar-la (almenys amb mi) amb el tarannà i en el terme que jo ho faig.

Com deia, Sir Francis Beacon: L'amistat duplica les alegries i divideix les angostes.

Jo dic: Per a mi un amic, és aquella persona que faria per tu la meitat del que tu estaries disposada a fer per ell.
Bona diada a tothom.
Dedicat al meu gran AMIC, que ja no està entre nosaltres Florencio Repollés

Un dia qualsevol....passa això.

Un dia qualsevol....passa això.

Ens creiem , tan importants, tan segurs de nosaltres mateixos, orgullosos de tenir-ho tot sota els nostres paràmetres de comportament, sòlids de convenciments, que ni tan sols som capaços de tenir una mica d'humilitat....; però hi ha una cosa que per molts cops que ens passi, pel nostre ego, no la tenim en compte....i això són el devanir de les coses imposades per la successió dels esdeveniments diaris, el moment aquell que mai penses..."...a mi no em pot passar".


Quan això passa, tenim que recompondreu to;, quan dic tot, vull dir TOT.


Les relacions canvien amb els amics, amb la família, amb els fills...inclòs amb els amors i desamors, en trobes de nous, millor,  pitjor...gent que et fa sentir en un altre "estadi"...i el més important que tot, és què tot s'ha de replantejar de nou.

Com potser? . Sí jo ja se el que volia...i ara no sé on sóc. Per què ara i això?
 Doncs; per què la vida és tot allò que ens anem planificant sense tenir en compte les circumstàncies del nostre entorn més immediat.


L'important és reprendré el camí, on tot comença de nou, admetre-ho , posar al sac de la teva experiència, gaudir del bo i dolem de la vida, tot és vida, tot ens fa falta per saber qui som i perquè i som. Sí no sabem controlar els condicionats presents, som com un vaixell a la deriva en mig de l'oceà.....


Permeteu-me una reflexió, tot val la pena ser viscut, el més important és plorar d'alegria.