Orgullós del meu petit- gran país.
Permeteu-me, sentir-me orgullós del nostre conjunt de país, de la nostra societat, el fet de treballar envers un acte de justícia, pels que ho passem malament o tenen problemes de salut. Perquè, tard o d'hora, tots però, tots, ens hem trobat o ens trobarem amb les mateixes circumstàncies. El nostre petit país en extensió, però immens en qualitat humana, no és comparable al nostre entorn.'
El fet del diumenge, no és més que, la demostració real i copsadora de la realitat, de la nostra societat civil, catalana. Només nosaltres i tan sols nosaltres, ens hem donat, una lliçó del tarannà, d'una societat moderna i avançada, solidària i activament fèrtil en com hem de ser per millorar el conjunt de l'espècia humana. Això, és la xarxa social que hem creat, i dit l'anterior, tots, tots hem de ser conscients, que per aquest sol fet, són diferents. No millor que ningú , però diferents.
L'ésser humà, des d'abans d'assolir la posició, bípeda, en l'escala de l'evolució humana, ja es relacionava amb els seus "semejantes", és una de les atribucions que forma part del nostre ADN, com espècie animal que som.
Primer, va ser en l'entorn més immediat, descendents i ascendents, és a dir l'entorn més íntim familiar, després es va anar eixampla'm a la tribu...i així fins a arribar a la forma més complexa de l'organització, l'Estat. Que dit, de pas, moltes vegades no es correspon amb l'àmbit geogràfic i/o les seves fronteres administratives, per diferents motius, que ara no analitzarem.
Bé; "acontecimentos", com el del diumenge (La Marató) o els de la recollida de recapte d'aliments, i el miler de conciutadans anònims que desinteressadament van treballar per ha minvà les dificultats dels seus coetanis, donen el "pols" i la verdadera mesura la columna social del petit-gran país nostra. I això hem d'estar orgullosos i dir-ho. Perquè és la realitat.
Som gent amb defectes (prou que ho sabem), pro som gent que si bé amb una relació curta, diguem-ne, propera; som molt reservats, aquesta és directament proporcional quan es tracta de comportar-nos com una societat en conjunt, el mot... "Som-hi resumeix el que vull dir, tenim unes virtuts, innegables com a cos cultural i humà, i un hem de dir, no tenim per què amagar-ho. Som com som i això és el que compte.
Diumenge, van donar una prova més del nostre tarannà, com a societat vertebrada, i unida entorn d'un idioma, a una cultura i a una manera d'entendre la vida i de viure la vida d'aquest món. Com deia en filòsof:"....l' idioma és molt més que una expressió fonètica, és la manera com s'interpreta el món".
No és que volguí exagerar o fer una "declaració" de superioritat, envers els altres, no; tot al contrari, com he dit abans tenim molts defectes...pro, sí no fos català, si fos austríac; per exemple, sentiria pels catalans una certa enveja sana.
Doncs, això, em demano, us demano, sentir-nos orgullosos de la nostra societat i fer que aquest petit-gran país sigui reconegut i envejat des del seu comportament com a poble, ho reclamo perquè ens ho mereixem. Això sí, tenim com a norma tots els catalans, la mà estesa a tothom que la volguí agafar i sempre, sempre, fer-nos aquesta reflexió:... Que he de fer jo per al meu petit-gran país i no que ha de fer Catalunya per mi.
Això; com sabreu, no és meu, és de John Fitzgerald Kennedy
