Un dia qualsevol....passa això.

Un dia qualsevol....passa això.

Ens creiem , tan importants, tan segurs de nosaltres mateixos, orgullosos de tenir-ho tot sota els nostres paràmetres de comportament, sòlids de convenciments, que ni tan sols som capaços de tenir una mica d'humilitat....; però hi ha una cosa que per molts cops que ens passi, pel nostre ego, no la tenim en compte....i això són el devanir de les coses imposades per la successió dels esdeveniments diaris, el moment aquell que mai penses..."...a mi no em pot passar".


Quan això passa, tenim que recompondreu to;, quan dic tot, vull dir TOT.


Les relacions canvien amb els amics, amb la família, amb els fills...inclòs amb els amors i desamors, en trobes de nous, millor,  pitjor...gent que et fa sentir en un altre "estadi"...i el més important que tot, és què tot s'ha de replantejar de nou.

Com potser? . Sí jo ja se el que volia...i ara no sé on sóc. Per què ara i això?
 Doncs; per què la vida és tot allò que ens anem planificant sense tenir en compte les circumstàncies del nostre entorn més immediat.


L'important és reprendré el camí, on tot comença de nou, admetre-ho , posar al sac de la teva experiència, gaudir del bo i dolem de la vida, tot és vida, tot ens fa falta per saber qui som i perquè i som. Sí no sabem controlar els condicionats presents, som com un vaixell a la deriva en mig de l'oceà.....


Permeteu-me una reflexió, tot val la pena ser viscut, el més important és plorar d'alegria.