La BOIRA

 LA BOIRA

Ja...; ja la tenim aquí: La Boira; puntual, com tots els anys, la nostra companya ens ha vingut a visitar-nos.

La BOIRA, l'autèntica, la "pixadora", la del cor del "Segriànus", (nom pel qual els romans denominaven la confluència dels rius Nogueres i Segre);ens recorda més que qualsevol data del calendari, que un altre any ha passat,  i que encara hi som.

 Ella ens necessita i nosaltres a ella, com us ho diria, és un retrobament periòdic i encisador, que  com cada any, ve, igual que la Primavera o l'Estiu.
Què seríem la gent d'aquestes contrades sense ella?.  Doncs..., res, la Boira per a nosaltres representa com la pluja als caragols, i són... però la seva esplendor es nota quan plou, puix això, la Boira per a la gent del Segrià és el mateix, hi som però sense ella no seríem el que som ni com som.

La Boira és la nostra amiga, ens acompanya en el viatge, la que t'envolta,  t'aïlla,  t'absorbeix, et neutralitza els sorolls, fent un entorn insonor;  la que t'abraça amb la seva fredor, amb la seva humitat que et va calant als óssos, la que et presta un ambient únic, la que et fa sentir-te sol amb un mateix.
La Boira ens aporta aquell punt místic, del que en gaudim com si estesem sols en el món en un embolcall de pau i tranquil·litat.

 Ella ens parla a través de nosaltres mateixos.  Ella et fa recapacitar,  ens  dóna  un ambient idíl·lic; per fer un stop en el batibull quotidià.

 Ella ens ajuda a trobar-nos, ella ens fa aflorar els sentiments que no els valoren prou i passen  desapercebuts i ràpidament,  enmig del frenesí constant i diari del desgavell contemporani a què estem sotmesos.

Ella  ens  ve a dir-nos, amb la seva presència que estem sols al món, venim sols, estem sols, i marxem sols; som únics i irrepetibles.
La seva  presència, ens fa canviar d'una manera reflexiva i espontània  com conciliem i percebem el nostre entorn, veiem el ambient que ens envolta des de una altra perspectiva; ens despulla l'ànima, l'interior, l' "ego" i l’ intel·lecte,, anem més a poc a poc, els nostres raonaments són més curosos, més meditats i el més important són més sincers amb nosaltres mateixos.

La Boira és aquell fenomen meteorològic  que, de tant en tant ens visita per fer-nos més humils, més tendres, és un espai temporal a ralentí i de fet, els nostres pensaments flueixen d'una manera més lenta, com si, de cop tot anés a càmera lenta.

 És a les hores quan les accions i els detalls de les coses,  es veuen millor més nítids. La Boira, sí aquesta l'autèntica, la del cor del "Segriànus"; la que ens impregna físicament i mentalment i la que ens fa sentir-nos vius, aquella que quan aixequem la mirada i mirem on mirem sempre hi és..

 La Boira,  la nostra, la que nosaltres, els "moradors" de les contrades del "Barranc de l'Infern",( així érem conegudes les Terres de Ponent per  part de la gent forana)  necessitem com una part més de la nostra existència.
Amb ella van venir al món, convivint amb ella, i ens acompanya en  la nostra estada mundana, i quan no hi serem, també ens visitarà on descansin les nostres despulles.

Al Barranc, esperem que no sigui el de l'Infern..