Per què volem
l’Estat?
Jo ja no se com
fer-ho per intentar entendre als polítics, després de l'"escàndol" del
parlament espanyol veient als diputats del PP aplaudint les mesures que
aplicarà el govern als pobres espanyols, incoïn-hi a nosaltres els catalans; no
ho voldria , però
el que sento per desgràcia és que he perdut totes les esperances
amb els representants i sóc incapaç de fer-ne una anàlisi coherent del paper d'aquests; em
resulta gairebé
impossible.
Ja estic d'acord (no hauria de ser així) que tots fan el contrari del que prometen per guanyar unes eleccions, (és ha dir, mentir), però que després de retallar, retallar i més retallar, excepte els organismes de l'Estat, el verdader problema del dèficit i voler recaptar més i més; no tinguin el més, minin detall d'ètica al hora de dir-nos que ja l'Estat Modern no serveis per res, millor dit, per gairebé res, si no és per què els polítics cobrin el que vulguin amb uns privilegis impensables en qualsevol país del nostre entorn , i no tenen la barra de fer un gest de compassió i comprensió cap a la ciutadania que som els que els paguen, amb una actitud prepotent, gairebé insultant; em pregunto?: Per què volem l'Estat.
L'Estat modern, tal com el coneixem ha de ser (què per això es va crear), on el ser humà pugui amb llibertat desenvolupar la seva creativitat individual així com tenir uns drets bàsics per a la vida. Almenys això hauria de ser tal com filosòficament és va pensar , però "visto lo visto" tenia raó algun filòsof del segle XIX, on deia que l'Estat tan sols era un invent del poder econòmic i de l'alta societat per controlar a la immensa majoria dels ciutadans amb règim de semi-esclavitud i així ells poder seguir gaudint dels seus privilegis. Vés per on ja hi hem arribat al segle XXI.
I per què s'ha arribat a aquesta situació?, ja que perquè l'Estat ha deixat de fer la seva funció de garant de les llibertats individuals, d'element equilibrador dels recursos, el de posar fre a l'avarícia d'alguns, segrestant la voluntat de la comunitat, posant als seus representants al seu propi servei, al servei del poder econòmic, que mai en té prou. Una nova forma d'esclavitud inventada a ritme de deixar diners per fer-los esclaus de per vida.
Entretant la gent del carrer, atònita i perplexa, contempla com en nom d'una democràcia representativa, aquesta actua no en funció de la voluntat popular sinó als dictats dels poder fàctics, els que denunciaven els filòsofs com Steiner, Marx , Engels i d'altres. No vull fer una reivindicació dels seus postulats pro, en alguns aspectes tenien raó.
Gairebé, salvant distancies, hem arribat a l'Edat Mitjana, on els nobles a les hores s'han convertit al S. XXI en els famosos "mercados" que des de l'anonimat, l'opacitat i des de qualsevol indret del planeta fan trontollar a tots els que no formen part de la "nobleza" contemporània.
Molt en temo que això i així no poc durar, no em vull recordar com han acabat certs règims, i menys als actuals, però algú, algun grup o líder polític i sí no el troben que sigui la famosa societat civil la que digui prou. Els mitjans de comunicació actual podem ajudar molt a fer que la gent prengui consciència de que no és pot seguir així (cas d'Islàndia), i demostra als dirigents actuals (molts fa més de 25 anys (que ...) "porulando") que ho canvien o els canviem, com, com sigui menester, tots aquests ens han portat fins aquí, per lògica ells no ho poden arreglar, per el tan fora i gent nova del carrer directament elegits sinó, no en sortirem.
Fem paral·lelismes, ja tinc molt clar què l'única diferència amb l'esclat de la Guerra Civil del 36, no és més que, a les hores el poder econòmic i els seus privilegis es van veure amenaçats per la revolta de les classes baixes , per la por a la revolució dels partits extremistes d'esquerres, igual ens sentin les classes mitjanes actuals d' amenaçats, però nosaltres no tenint l'Exèrcit al nostre costat i per el tan tan sols podem utilitzar, la raó, la paraula i el fet que els drets individuals i col·lectius conquerits al llarg dels últims 150 anys, no ho podem perdre. Jo no vull més per els meus fills que el que jo he tingut per l'esforç dels meus pares i avis, però sí que vull una societat digna i en llibertat tal com una societat moderna ha de tenir, o bé dins d'Espanya (ja ho dubto) o bé el meu país, Catalunya i evidentment dins d'una Europa de les nacions, no dels Estats inventats per interessos econòmics després de cada guerra.
El "avasallamiento" constant, permanent, insultant i crec que humiliant què es fa des del poder econòmic i en nom de l'Estat i de els famosos "mercados" i altres teories econòmiques globalitza'ns que han demostrat el fet irrefutable de què els rics cada dia ho són més (als EE.UU. el 20% de la població recapte el 58% del PIB, duplicant-se aquesta dada els últims 20 anys), no es pot permetre per més temps.
Tenint una mala peça al teler, els polítics actuals, els economistes, nosaltres la gent del carrer, i inclòs els poderosos econòmicament parlant, ho tenint molt magra, el deute de l'Estat espanyol (públic més privat) és tan gran, és tan elevat què és impossible poder-lo eixugar: devent un 165% del PIB, més els interessos, no hi ha solució, és el mateix què dir que tenint què treballar dos anys seguits sense gastar res, sense cobrat , i això és inviable tal senzill com el què acabo de dir. Els que ens han portat fins aquí, siguin els que siguin, per ignorància, per mala fe, o per complicitat es posen ha treballar per no trencar i rebaixar la pressió a les classes corrents del carrer o tampoc cobraran i ho perdran tot, doncs el poble ja gairebé ho ha perdut tot i quan no hi ha res a defensar, la gent està disposta a tot.
Els pocs "privilegios" dels ciutadans, és a dir, sanitat, educació dret a una jubilació digna, pagada al davant amb anys de treball se'n va a norris pels famosos mercats i especuladors sense escrúpols i l'Estat mira cap a un altre costat, per què el volem, no fa falta i amb ells els dirigents.
Ja estic d'acord (no hauria de ser així) que tots fan el contrari del que prometen per guanyar unes eleccions, (és ha dir, mentir), però que després de retallar, retallar i més retallar, excepte els organismes de l'Estat, el verdader problema del dèficit i voler recaptar més i més; no tinguin el més, minin detall d'ètica al hora de dir-nos que ja l'Estat Modern no serveis per res, millor dit, per gairebé res, si no és per què els polítics cobrin el que vulguin amb uns privilegis impensables en qualsevol país del nostre entorn , i no tenen la barra de fer un gest de compassió i comprensió cap a la ciutadania que som els que els paguen, amb una actitud prepotent, gairebé insultant; em pregunto?: Per què volem l'Estat.
L'Estat modern, tal com el coneixem ha de ser (què per això es va crear), on el ser humà pugui amb llibertat desenvolupar la seva creativitat individual així com tenir uns drets bàsics per a la vida. Almenys això hauria de ser tal com filosòficament és va pensar , però "visto lo visto" tenia raó algun filòsof del segle XIX, on deia que l'Estat tan sols era un invent del poder econòmic i de l'alta societat per controlar a la immensa majoria dels ciutadans amb règim de semi-esclavitud i així ells poder seguir gaudint dels seus privilegis. Vés per on ja hi hem arribat al segle XXI.
I per què s'ha arribat a aquesta situació?, ja que perquè l'Estat ha deixat de fer la seva funció de garant de les llibertats individuals, d'element equilibrador dels recursos, el de posar fre a l'avarícia d'alguns, segrestant la voluntat de la comunitat, posant als seus representants al seu propi servei, al servei del poder econòmic, que mai en té prou. Una nova forma d'esclavitud inventada a ritme de deixar diners per fer-los esclaus de per vida.
Entretant la gent del carrer, atònita i perplexa, contempla com en nom d'una democràcia representativa, aquesta actua no en funció de la voluntat popular sinó als dictats dels poder fàctics, els que denunciaven els filòsofs com Steiner, Marx , Engels i d'altres. No vull fer una reivindicació dels seus postulats pro, en alguns aspectes tenien raó.
Gairebé, salvant distancies, hem arribat a l'Edat Mitjana, on els nobles a les hores s'han convertit al S. XXI en els famosos "mercados" que des de l'anonimat, l'opacitat i des de qualsevol indret del planeta fan trontollar a tots els que no formen part de la "nobleza" contemporània.
Molt en temo que això i així no poc durar, no em vull recordar com han acabat certs règims, i menys als actuals, però algú, algun grup o líder polític i sí no el troben que sigui la famosa societat civil la que digui prou. Els mitjans de comunicació actual podem ajudar molt a fer que la gent prengui consciència de que no és pot seguir així (cas d'Islàndia), i demostra als dirigents actuals (molts fa més de 25 anys (que ...) "porulando") que ho canvien o els canviem, com, com sigui menester, tots aquests ens han portat fins aquí, per lògica ells no ho poden arreglar, per el tan fora i gent nova del carrer directament elegits sinó, no en sortirem.
Fem paral·lelismes, ja tinc molt clar què l'única diferència amb l'esclat de la Guerra Civil del 36, no és més que, a les hores el poder econòmic i els seus privilegis es van veure amenaçats per la revolta de les classes baixes , per la por a la revolució dels partits extremistes d'esquerres, igual ens sentin les classes mitjanes actuals d' amenaçats, però nosaltres no tenint l'Exèrcit al nostre costat i per el tan tan sols podem utilitzar, la raó, la paraula i el fet que els drets individuals i col·lectius conquerits al llarg dels últims 150 anys, no ho podem perdre. Jo no vull més per els meus fills que el que jo he tingut per l'esforç dels meus pares i avis, però sí que vull una societat digna i en llibertat tal com una societat moderna ha de tenir, o bé dins d'Espanya (ja ho dubto) o bé el meu país, Catalunya i evidentment dins d'una Europa de les nacions, no dels Estats inventats per interessos econòmics després de cada guerra.
El "avasallamiento" constant, permanent, insultant i crec que humiliant què es fa des del poder econòmic i en nom de l'Estat i de els famosos "mercados" i altres teories econòmiques globalitza'ns que han demostrat el fet irrefutable de què els rics cada dia ho són més (als EE.UU. el 20% de la població recapte el 58% del PIB, duplicant-se aquesta dada els últims 20 anys), no es pot permetre per més temps.
Tenint una mala peça al teler, els polítics actuals, els economistes, nosaltres la gent del carrer, i inclòs els poderosos econòmicament parlant, ho tenint molt magra, el deute de l'Estat espanyol (públic més privat) és tan gran, és tan elevat què és impossible poder-lo eixugar: devent un 165% del PIB, més els interessos, no hi ha solució, és el mateix què dir que tenint què treballar dos anys seguits sense gastar res, sense cobrat , i això és inviable tal senzill com el què acabo de dir. Els que ens han portat fins aquí, siguin els que siguin, per ignorància, per mala fe, o per complicitat es posen ha treballar per no trencar i rebaixar la pressió a les classes corrents del carrer o tampoc cobraran i ho perdran tot, doncs el poble ja gairebé ho ha perdut tot i quan no hi ha res a defensar, la gent està disposta a tot.
Els pocs "privilegios" dels ciutadans, és a dir, sanitat, educació dret a una jubilació digna, pagada al davant amb anys de treball se'n va a norris pels famosos mercats i especuladors sense escrúpols i l'Estat mira cap a un altre costat, per què el volem, no fa falta i amb ells els dirigents.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada